El llegat continua: Daniel Ayora, net de Salvador Mut, complix el somni dels dos en el Levante UD
Daniel Ayora complix el seu somni i el del seu iaio, Salvador Mut, en esta nova etapa com a entrenador de porters del Levante UD. El Ciutat de València és testimoni d'una afectuosa xarrada entre els dos en la qual Daniel rep els valuosos consells del seu iaio en una emocionant trobada entre generacions que reflectix la passió i el sentiment granota.
La història de Salvador Mut i Daniel Ayora és la de la majoria dels llevantinistes. El fil conductor de la mateixa està basat en el sentiment granota, un sentiment que Mut va començar a viure en primera persona a la fi de la dècada dels 60 quan el Levante UD va pagar prop de mig milió de pessetes per a fer-se amb els seus servicis. El porter comptava amb una àmplia trajectòria en Primera Divisió i va decidir donar un gir en la seua carrera per a tornar a la seua València natal. Ho va fer per a defendre la camiseta del conjunt granota i va ser protagonista d'importants capítols de la història del Levante UD: Mut va protegir la porteria blaugrana a Mestalla durant la transició de Vallejo a l'actual Ciutat de València, va participar en la inauguració de l'Estadi i va formar part de la plantilla que va aconseguir ascendir a Segona Divisió en la temporada 1972/1973. Durant la seua estada en el club, va mostrar una fidelitat indestructible als colors blaugranes i va penjar les botes després de finalitzar la seua etapa com a porter llevantinista. L'entitat, conscient del que representava i significava Salvador Mut, tant dins com fora dels terrenys de joc, no li va deixar escapar i va passar a exercir de segon entrenador del Levante UD i, posteriorment, va ocupar el càrrec de delegat.
Esta intensa etapa viscuda en el club d'Orriols va marcar una petjada a Salvador Mut, qui, allà on va, presumix del seu passat llevantinista. I, precisament, eixe orgull granota va ser el que va tractar d'inculcar des de ben d'hora a les seues següents generacions, entre elles, a Daniel Ayora, el seu net. Daniel va arribar al Levante UD en 2016 per a formar part de l'equip de treball del planter i va anar progressant per les diferents categories fins a arribar al filial. Després de formar part d'alguns dels èxits de diferents equips del planter, i ser partícip de l'evolució de porteres formats en esta, el preparador de porters va donar el salt al primer equip a la fi del passat mes de febrer. Un fet que iaio i net viuen amb emoció i il·lusió. “Quan vaig cridar al meu avi per a dir-li que havia tingut l'oportunitat d'estar en el primer equip, no vaig cridar al meu avi, vaig cridar al meu pare –el seu pare va morir quan Daniel era xicotet-. És molt emotiu poder explicar-li a ell que per fi estic en el primer equip. Que jo puga viure açò per a ell és un premi. Jo tenia moltes ganes que este moment arribara perquè ell em poguera vore en un calfament encara que fora en el Ciutat de València que ell va inaugurar i on tantes vegades hem vingut”, explica amb emoció Daniel. “És com un somni, ha sigut l'alegria de la família”, confessa Mut.
I, precisament, el Ciutat de València va ser l'escenari de la trobada que van mantindre els dos en un moment únic de connexió entre passat i present llevantinista en el qual Salvador Mut va relatar les experiències viscudes i li va donar consells al seu net per a afrontar esta nova etapa: “Que triomfes, que sigues persona i que no t'oblides mai de la família”. Daniel va escoltar atentament les paraules del seu iaio en una conversa que va capturar l'essència del futbol i la família.
A continuació, pots vore esta interessant conversa entre iaio i net.
