Portal de Vallejo pel 30 aniversari d'un Levante-Girona de rècord

El 4 de desembre de 1994 el Levante i el Girona creuaven els seus camins en el Ciutat de València en partit de lliga en l'univers de la Segona Divisió B. Era la catorzena jornada de la competició i el Levante havia saldat amb victòria les tretze compareixences anteriors. El desafiament blaugrana davant el Girona era manifest; aconseguir la seua catorzena victòria consecutiva i establir un rècord en el futbol espanyol.

En Portal de Vallejo proposem un viatge en el temps per a recordar la temporada que va revitalitzar els llaços de pertinença i la comunicació entre l'afició granota i el seu equip. El Ciutat va registrar entrades que superaven els quinze mil aficionats en el marc de la Segona B. Per a una generació de granotes la imatge de l'estadi davant el Girona amb la graderia central, els laterals i la tribuna repletes d'aficionats suposava disfrutar d'una experiència visual tan desconeguda com gratificant i reveladora. Esta nova edició de Portal de Vallejo està programada per al dimecres 5 de març de 2025 a la Sala 1909 en el Ciutat a les 19.30 hores. L'entrada és lliure. 

Juande Ramos al capdavant d'una plantilla compromesa

Hem contactat amb el gruix d'aquella plantilla i estem treballant per a aconseguir que la majoria d'aquells jugadors i el cos tècnic participen en esta nova sessió de Portal de Vallejo. Els Rodri, Torres, Llorens, Carrero, Salva, Herrero, Uriz, Masnou, Gallego, Eloy, Ramón, Ballesteros, Engonga, Antonio, Hugo, Albelda, Nadal, Arquer, Parri, Paco López, Andrés, Juanfran, Boli, Hernádez o Alex tornen des del passat. Un ampli elenc dels jugadors nomenats ha confirmat la seua assistència. La presència de Juande Ramos pot convertir-se en la frontissa sobre el qual gire una jornada repleta de simbolisme. El seu cos tècnic adquirirà també protagonisme. Tirarem a faltar l'absència de Fabado, mort fa uns anys.

Aquel Levante fue dejando un reguero de triunfos por allá por donde pasaba. Era un bloque devastador y despiadado ante sus oponents. Fue una constante desde el nacimiento de la competición en Barcelona en un compromiso ante el Europa (0-2). Las victorias fueron encadenándose en la competición al devenir de las jornadas ante el asombro de la comunidad futbolística. La victoria ante el Elche en la jornada décima (noveno triunfo consecutivo a falta de un encuentro aplazado ante el Nàstic) situaba a las huestes azulgranas a la altura del egregio Real Madrid del ejercicio 1968-1969 (nueve victorias en el arranque de la Liga). Vencer al Girona suponía dinamitar un récord que había conquistado el Racing Club de Santander a finales de los años cincuenta.

Todos pendientes del duelo entre el Levante y Girona

Aquella semana previa a la cita ante el Girona, el fútbol español giró su mirada en dirección hacia la Valencia granota. En realidad, fue una práctica habitual desde las semanas anteriores al choque ante la escuadra catalana. El Levante regresó a la platea del fútbol después de unas temporadas a la sombra de la Segunda División B. Al calor de las coronaciones, el equipo que lideraba Juande Ramos desde el banquillo, fue adquiriendo lustre y esplendor. Cada partido adquiría luminosidad. Hubo victorias poéticas, como la conquistada ante el Elche (2-1) con remontada y parada de Rodri desde los once metros, y victorias por aplastamiento y sometimiento, como la alcanzada ante el Nàstic de Tarragona en el Ciutat (4-1). Los medios de comunicación acentuaban la osadía y la intrepidez con la que afrontaban las huestes de Juande las confrontaciones oficiales. Lo cierto es que la igualada final ante el Girona (2-2) supuso un punto de inflexión en aquel ciclo de conquistas ininterrumpidas.