València nomena a Ricardo Ten fill predilecte
L'ambaixador de la Fundació “Cent Anys” del Levante UD, Ricardo Ten, serà nomenat oficialment fill predilecte de València en un acte que tindrà lloc el pròxim 7 d'octubre a l'Ajuntament de la ciutat. L'alcaldessa, María José Catalá, entregarà i imposarà els nomenaments i distincions en el marc d'un ple extraordinari per la festa del Nou d’Octubre.
Ricardo Ten Argilés és un esportista nascut a Benimàmet l'any 1975 i rep esta distinció de fill predilecte “per ser tot un exemple de superació personal i esportiva, que li ha portat aconseguir grans triomfs en diverses disciplines en campionats d'Europa, mundials i els Jocs Paralímpics”.
És ambaixador del Levante UD i la seua Fundació des de l'any 2011 on desenrotlla una gran faena amb les xarrades “Di_Capacitat” amb la qual recorre desenes de centres educatius durant tot el curs i és imatge i marca de la gran família granota a la qual alça a tota l'afició en l'estadi Ciutat de València cada vegada que torna de les seues competicions esportives sempre amb trofeu o una medalla, o vàries, penjades. En la presentació dels fitxatges d'esta temporada Ten va tindre una presència especial saludant a tothom per mitjà dels videomarcadors des de París.
L'esportista valencià més llorejat
Ricardo Ten compta amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Generalitat i la Medalla de Plata del Consell Superior d'Esports. El ciclista ha disputat a París els seus sèptims Jocs Paralímpics i en sis d'ells ha aconseguit pujar al podi. A París va aconseguir una medalla d'or en la prova de contrarellotge. Este metall és l'onzé que suma al seu palmarés (quatre d'or, dos de plata i cinc de bronze). Els set primers van ser en natació entre Atlanta 1996 i Londres 2012 (tres ors, una plata i tres bronzes).
Ten, que se situa com l'esportista espanyol més llorejat en la capital francesa, és el sèptim representant nacional amb més metalls en tota la història dels Jocs. Ha practicat i competit en diverses disciplines, perquè de fet la natació va ser la seua vida durant més de dos dècades, en les quals va conquistar set medalles en els Jocs Paralímpics (tres ors, una plata i tres bronzes) i 13 en els Campionats del Món (quatre d'or, quatre de plata, cinc de bronze).
